Els anys previs

La Rosa va néixer a Igualada el 22 d'octubre de 1933. El seu pare es deia Josep, i era picapedrer. La seva mare, Clara, s'ocupava de la família i de la casa, i va treballar també una temporada en una fàbrica. La família de la Rosa era una família molt religiosa.

Dels primers anys de la vida de la Rosa en sabem poca cosa. Quan escrivim això (2021), la Rosa encara viu, però ja no és possible fer-li preguntes, a causa del seu deteriorament mental. La seva germana Magdalena i el seu germà Miquel (els dos uns quants anys més grans que ella), fa molts anys que han mort, i actualment és difícil trobar persones que sàpiguen coses d'ella anteriors a la seva adolescència.

Quan era adolescent, la Rosa es va fer d'Acció Catòlica (potser als 15 anys). Allí va conèixer la Josefina, la Concepció i la Maria Àngels. Les quatre han mantingut una estreta amistat al llarg de tota la vida (la Josefina va morir el 2008; la Concepció i la Maria Àngels ens han facilitat la major part d'informació d'aquest text).

A Acció Catòlica hi havia tres seccions: Benjamines, Joves i Dones, i elles estaven amb les joves. Entre les quatre, a més d'altres coses, feien una revista d'un únic exemplar (amb textos picats a màquina i dibuixos fets a mà). Era una revista que després anava circulant entre les noies "benjamines" de les quals s'ocupaven. A la revista, la Rosa hi feia dibuixos i algun escrit. 

Sense deixar Acció Catòlica, les quatre van introduir a Igualada la branca femenina dels escoltes (la masculina l'havia introduït el tiet de la Josefina). El primer local del cau femení van ser els baixos de la rectoria de la Soledat.

Devia ser el 1951 que les quatre van iniciar un curs d'infermeria a Igualada, organitzat per la Falange, de dos anys de durada (era una alternativa al Servei Social, llavors obligatori). L'examen final es feia a Barcelona, a l'Hospital Clínic. El dia de l'examen, el 1953, els examinadors van veure que en el llibre de text "Espiritu del Movimiento Nacional", que formava part de les matèries dels estudis d'infermeria (llavors les coses anaven així), hi havia alguna anotació "inapropiada", es veu que no prou respectuosa amb el "Movimiento Nacional". 

El llibre l'havien compartit les quatre (per estalviar-se diners), mentre es preparaven per a l'examen. Davant la possibilitat que cap de les quatre es pogués examinar a causa d'aquelles anotacions, la Rosa en va assumir l'autoria (no queda clar si realment les havia fet ella). El cas és que ella no es va poder examinar (les altres sí), i després de dos anys d'estudis es va quedar sense el títol d'infermeria. Això no obstant, es veu que a continuació va poder fer uns estudis de medecina tropical al mateix Hospital Clínic.

A principis de 1954 va ingressar al noviciat que la Compañía Misionera del Sagrado Corazón de Jesús tenia a Tarancón. Pel que fa a la seva incorporació a Tarancón, es veu que la Rosa ja tenia una vocació missionera, amb la idea concreta de l'atenció als leprosos; llavors ja pensava en anar a l'Índia. Va ser durant uns exercicis espirituals amb el jesuïta Rey Stolle, que aquest li va parlar de la Compañia Misionera, fundada el 1944 per Pilar Navarro Garrido. Això ens ho ha explicat la Maria Àngels. Ella, la Maria Àngels, el 1955 va entrar a les Misioneras de Cristo Jesús. Diu que les dues congregacions eren semblants i havien estat inspirades pel mateix jesuïta (el pare Domenzain, missioner al Japó). 

La Rosa, la Concepció, la Maria Àngels i la Josefina sempre van mantenir l'amistat i el contacte entre elles. La Rosa i la Maria Àngels es van fer monges, la Concepció i la Josefina es van casar. Totes han sigut persones amb una gran fe i esperit de servei, cada una des de l'opció de vida que va triar.